https://www.nationalgeographic.com.es/ciencia/actualidad/tabla-periodica-cumple-150-anos_13721/2
Els elements químics que coneixem actualment s'han anat descobrint a poc a poc al llarg de la història. Fins l'any 1700 només es coneixien 12 elements, i el 1830 se n'havien identificat 55. La majoria dels elements es van descobrir durant el segle XIX.
La llista es va completar al llarg del segle XX i avui dia hi ha identificats 118 elements, tot i que els nuclis atòms dels elements de nombre Z més alt són molt inestables: es desintegren ràpidament i formen nuclis atòmics d'altres elements.
Classificació dels elements
Quan va començar a augmentar el nombre d'elements químics, un dels reptes dels científics va ser classificar-los agrupant-ne els que tenen propietats comunes.
El criteri de classificació també ha anat canviant a mesura que s'anaven coneixent nous elements.
Metalls i no-metalls
Fins a l'inici del segle XIX només es distingia entre metalls i no-metalls.
Tríades
L'any 1817 Johann W. Dobëreiner (1780-1849) va classificar els elements tenint en compte la massa atòmica. Va aconseguir relacionar grups de tres elements amb propietats similars.
Ordenats segons la massa, l'element central de la tríada tenia propietats intermèdies entre les dels altres dos.
Llei de les octaves
L'any 1863 Jhon A. R. Newlands (1837-1898) va ordenar els elements coneguts segons la massa, i va comprovar que les propietats es repetien cada set elements.
Va denominar aquest fet <llei de les octaves>, en record de les octaves musicals. La seva llei només es complia fins el calci, i per això no es va tenir en compte com a llei general.
La taula de Mendeléiev
L'any 1870 Dmitri I. Mendeléiev (1834-1907) va publicar la primera taula dels elements químics. Els va ordenar segons la massa atòmica i els va agrupar d'acord amb les seves propietats. La va anomenar taula periòdica dels elements perquè les propietats dels elements es repetien cada cert nombre d'elements (amb una periodicitat determinada).
L'encert de Mendeléiev va ser el fet de considerar la importància de les propietats dels elements, més que no pas la massa. Per això no va tenir inconvenient a alterar l'ordre d'algun element perquè coincidís en el grup de propietats similars o a deixar espais buits suposant que encara quedaven elements per descobrir.
Els elements químics que coneixem actualment s'han anat descobrint a poc a poc al llarg de la història. Fins l'any 1700 només es coneixien 12 elements, i el 1830 se n'havien identificat 55. La majoria dels elements es van descobrir durant el segle XIX.
La llista es va completar al llarg del segle XX i avui dia hi ha identificats 118 elements, tot i que els nuclis atòms dels elements de nombre Z més alt són molt inestables: es desintegren ràpidament i formen nuclis atòmics d'altres elements.
Classificació dels elements
Quan va començar a augmentar el nombre d'elements químics, un dels reptes dels científics va ser classificar-los agrupant-ne els que tenen propietats comunes.
El criteri de classificació també ha anat canviant a mesura que s'anaven coneixent nous elements.
Metalls i no-metalls
Fins a l'inici del segle XIX només es distingia entre metalls i no-metalls.
Tríades
L'any 1817 Johann W. Dobëreiner (1780-1849) va classificar els elements tenint en compte la massa atòmica. Va aconseguir relacionar grups de tres elements amb propietats similars.
Ordenats segons la massa, l'element central de la tríada tenia propietats intermèdies entre les dels altres dos.
Llei de les octaves
L'any 1863 Jhon A. R. Newlands (1837-1898) va ordenar els elements coneguts segons la massa, i va comprovar que les propietats es repetien cada set elements.
Va denominar aquest fet <llei de les octaves>, en record de les octaves musicals. La seva llei només es complia fins el calci, i per això no es va tenir en compte com a llei general.
La taula de Mendeléiev
L'any 1870 Dmitri I. Mendeléiev (1834-1907) va publicar la primera taula dels elements químics. Els va ordenar segons la massa atòmica i els va agrupar d'acord amb les seves propietats. La va anomenar taula periòdica dels elements perquè les propietats dels elements es repetien cada cert nombre d'elements (amb una periodicitat determinada).
L'encert de Mendeléiev va ser el fet de considerar la importància de les propietats dels elements, més que no pas la massa. Per això no va tenir inconvenient a alterar l'ordre d'algun element perquè coincidís en el grup de propietats similars o a deixar espais buits suposant que encara quedaven elements per descobrir.
Has fet una bona feina.
ResponderEliminar